Rosa any rera any has lluitat
Molts hem intentat ajudar-te i confortar la crua realitat
Nosaltres no teníem la vareta del futur, i en la medicina vas buscar l’oportunitat
El destí ha trucat a la porta
I la mort t’ha vingut a buscar Rosa, un cap vespre d’hivern i abans de Nadal
Gràcies a tots els qui li heu atansat la mà
Gràcies a tots els qui heu dedicat el vostre temps i la vostra amistat perquè el dia a dia fòs millor
Perquè recordarem la teva força
Perquè volem aprendre de tu, moltes coses de la vida
I et recordarem sense por, pensant en lo millor de tu
Segur que ens trobarem més a prop del cel i més enllà de les tempestes i del sol.
dimarts 14/12/2010
30/12/10
26/8/10
Lectura d'aquest estiu
Durant les vacances acostumo a llegir un parell o tres de llibres, aquest estiu han estat:
EL NOI DE PIJAMA DE RATLLES de John Boyne
Es una història que té un final que m’ha fet plorar, es un relat molt humà de com viu la guerra un nen, la família s’ha de traslladar fora de la ciutat per motiu de la feina del seu pare, militar de responsabilitat el 1942, ell viu molt avorrit, el lloc és molt lleig, i no pot jugar amb nens, la seva única il•lusió es saber que passa a l’altre banda de la tanca.
El meu sentiment després d’haver llegit la novel•la, espero que mai hagués passat tot el que es relata i viuen els personatges de la història.
Només apuntar que la novel•la té una força narrativa molt captadora i amb una bona trama.
LA CASA VENECIANA de Mary Nickson
He pogut imaginar el paissatge Grec, concretament l’illa de Corfú, que jo no he visitat, però si que he comparat amb altres illes del país. És una novel•la fantàstica i del meu agrat on els sentiments i les relacions humanes són l’eix amb un final que m’ha agradat molt... això és una lectura d’estiu.
ELS CONVIDATS de Emili Teixidor
He començat la lectura i ja veurem.... de moment em limito a llegir, espero viure més intensament el relat.
EL NOI DE PIJAMA DE RATLLES de John Boyne
Es una història que té un final que m’ha fet plorar, es un relat molt humà de com viu la guerra un nen, la família s’ha de traslladar fora de la ciutat per motiu de la feina del seu pare, militar de responsabilitat el 1942, ell viu molt avorrit, el lloc és molt lleig, i no pot jugar amb nens, la seva única il•lusió es saber que passa a l’altre banda de la tanca.
El meu sentiment després d’haver llegit la novel•la, espero que mai hagués passat tot el que es relata i viuen els personatges de la història.
Només apuntar que la novel•la té una força narrativa molt captadora i amb una bona trama.
LA CASA VENECIANA de Mary Nickson
He pogut imaginar el paissatge Grec, concretament l’illa de Corfú, que jo no he visitat, però si que he comparat amb altres illes del país. És una novel•la fantàstica i del meu agrat on els sentiments i les relacions humanes són l’eix amb un final que m’ha agradat molt... això és una lectura d’estiu.
ELS CONVIDATS de Emili Teixidor
He començat la lectura i ja veurem.... de moment em limito a llegir, espero viure més intensament el relat.
4/6/10
3/3/10
8 de març
El 8 de març dia internacional de les dones, és un dia que personalment m'agradaria que no s'hagués declarat. Això significaria que existeix normalitat en el drets entre homes i dones, si que es cert que s'ha avançat molt, però encara queden múltiples situacions discriminatòries.
Tenim escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política, social i econòmica. M'agradaria que moltes més m'acompanyessin en la meva trajectòria política i social.
Estic convençuda que en aquests moments que molta gent sent un poca afició a la política, però contràriament té moltes idees per millorar la nostra societat, ara seria el moment que preguessin part i es deixessin seduir pel treball a la comunitat i al país.
La meva experiència em fa adonar que moltes persones tenen interès en la política i opinió dels polítics. La critica política sempre be acompanyada per una opinió només observant els errors que al seu entendre tothom fa i que jo entenc que un marge d'error existeix. El que si tenim clar tots es que ja es difícil conviure en una unitat familiar, imaginar que prendre decisions per a tots la conclusió és que ben segur que no serà del gust de tots. Així que la societat necessita gent amb opinió i que jo els convido a participar a formar part d'aquest mon.
Fa uns dies en una reunió algunes persones de les que hi érem presents i jo la única persona que dedica una part de la seva vida i del meu temps de lleure a treballar pel meu municipi i pel meu país, tenien al seu entendre moltes solucions a la política educativa. El tema en qüestió es referia a la nova llei d'educació, al pacte nacional i de les mesures que faran revolucionar a la comunitat educativa, i als pares, pel contrari no es va nomenar ni a l'administració ni dels nens només les desavantatges que podrien produir-se. La meva invitació a formar part a la comunitat política, així podrien treballar-hi des de dins, el silenci en va ser la resposta!.
Sóc conscient que no tothom pot dedicar-se a la política, local o nacional, però si que podríem entre tots prendre un nou període i canvis en la política treballant tots.
Vull ser optimista!.
25/2/10
MENJAR I SALUT
Ara ja he perdut vint-i-vuit kilos, és un procés lent però que he tingut sort de trobar una professional i una família que m’ha ajudat i acompanyat.
Sempre hi ha una paraula que ens fa justificar no poder perdre kilos i que les mil i una dietes que hem fet no han estat mai les adequades.
De la meva experiència fins al dia d’avui puc evidenciar que no s'ha d'amagar el cap sota l’ala, i que les expresions: només una mica..., només ho he provat..., demà ja hi tornaré, no ajuden a avançar a millorar la teva salut.
Els milers de consells que tothom té per a tu fa que no avancis, sinó que l’actitud és a l'inrevés. Actualment estic vivint un moment diferent i sense una part de la motxilla que tenia damunt meu, M'agrada i crec que petites mesures que he aplicat han estat acertades per xemple:
Quan estic cuinant, tinc a mà pastanagues o cogombres per poder rossegar per evitar picar.
Tenir preparada fruita a la nevera per poder menjar-ne quan tens sensació o l'impuls de menjar fora de temps.
No deixar les safates de menjar a la vista, sinó servir les racions, així evito voler repetir
Escriure les coses que no fas correcte. t'ajuda a veure que no tot el que fas és correcte, ser sincer amb tu mateix t'ajuda a millorar.
Cuinar amb tant poc oli com puc, encara que l’elaboració sigui més lenta.
Cada matí organitzar els àpats del dia, sinó quan s’improvisa és molt probable que no combinis ni mengis adequadament.
Triar i pensar en els aliments com més sans millor.
Totes aquests actituts són positives i ajuden a superar moments dificils i que es converteixin en normalitat, el cap i a la fi tenir salut ajuda a millorar la qualitat de vida d'un mateix.
1/1/10
EL MEU PAIS (Lluís Llach)
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)