El bloc de Filo Tió

Per escoltar

2011-12-19T23:29:00.000+01:00

M'agrada !!!

http://youtu.be/wFqpow8pTi8

2011-11-27T22:16:00.001+01:00

Indrets i paissatges de la Costa Brava - hivern 2011

Ara la carbassa

2011-10-14T23:46:00.000+02:00

Una recepte de tardor, ara és moment de carbasses
Unes galetes o magdalenes lleugeres

Per fer de16 a 20 magdalenes
Ingredients
2 ous
2 clares d'ou
2 cullerades de sucre (30 grms)
4 cullerades soperes d'edulcorant (espartam) http://www.aspartamo.es/
1 sobre de llevat
La ralladura d'una llimona
Vainilla al gust
Suc de mitja llimona
150 grms de farina
2 ioguts de llimona
20 ml d'oli d'oliva
70 grms de puré de carbassa

Preparació
Bullir la carbassa i triturar-la
Barrejar la farina i el sobre de llevat
Batre la clara d'ou a punt de neu

Elaboració
Barrejem els rovell d'ou amb el sucre i l'edulcorant
Afegim la ralladura de la llimona
Hi posem la vainilla i el suc de llimona
El puré de carbassa, els iogurts i l'oli

Remenar-ho tot i afegir la barreja de la farina i el llevat
Afergir-hi la clara d'ou a punt de neu i barrejar-ho suaument

Ja es pot possar als motlles per fer les galetes o les magdalenes amb el paper risat i ja es pot possar al forn a 150 -180 graus durant 25 a 30 minuts.

Temps
Dedicar 1 hora

Comentaris
Poques calories
Nutricionalment correcte
Activitat per desconectar i fàcil de fer

Un moment

2011-10-05T00:18:00.002+02:00

Llocs que hi soc!

RES ÉS FÀCIL

2011-09-30T23:46:00.001+02:00

Per tal de voler fer modificacions per ajudar a simplificar i estalviar, els legisladors que modifiquen les lleis no aconsegueixen atrapar la realitat.
Un petit exemple potser la última reforma de la llei de societats de capital, arrel d’aquesta sorgeixen algunes incongruències que ja veurem on ens porten, sembla ser que volen intentar eliminar uns requisits per estalviar a les empreses, per altre banda segurament no es podrà dur a terme, perquè pot representar un problema al col•lectiu dels notaris. La mesura pretén estalviar les publicacions per la publicació dels comptes anuals.
Som a la època on l’estalvi de l’administració passa per les comunicacions digitals o de la signatura digital, aquest fet fa que els costos incrementin a les petites empreses perquè de molt segur que no tenen els mitjans encara a punt.
Aquest és un simple exemple i que demostra que res és tant fàcil i que tots aquests que tenen solucions seria interessant que les portessin a terme, que deixessin de fer diagnòstics perquè els arguments de la crisi i tot plegat ja ens els coneixem i els que no tenen por de minorar la seva economia, encara que també en son afectats, els permet parlar-ne amb una certa frivolitat. Potser jo també ho he fet algun dia!.

2011-08-30T23:42:00.001+02:00

LES PETITES ANÈCDOTES DEL DIA A DIA

Avui ho he constatat!!
Durant el mes d'agost alguns barris de Barcelona les zones verdes i blaves no s'ha de pagar. Acostumo a utilitzar aquests aparcaments i la meva sorpresa es que durant aquest mes no hi ha forma de poder aparcar.
Efectivament els veïns treuen els cotxes dels parkings i els deixen durant tot el dia en aquestes zones i al vespre els tornen a entrar al garatge.
Ben curiós tot plegat!.
En resum, Durant el mes d'agost alguns si que fan l'agost però l'ajuntament de Barcelona no!

El secret del meu turbant

2011-06-20T00:00:00.004+02:00

Avui he acabat de llegir el llibre de la Nàdia Ghulam i l'Agnès Rotger, El secret del meu turbant. Ha estat premi Prudenci Bertrana de Novel·la.

Personalment he viscut amb intensitat el relat de la vida de la Nàdia, us recomano la seva lectura l'esperit de superació i la lluita per la seva llibertat. És admirable!.

Estic convençuda que en els seus somnis de nena no podia imaginar el cami de la seva vida.

A l'Afganistan encara avui hi ha hagut un atempat que han resultat ferits cinc soldats espanyols.

Les retallades i el premi a Murakami

2011-06-09T00:56:00.003+02:00

Fa un any no coneixia l'escriptor Haruki Murakami, i ara que he llegit una novela concretament Despiadat païs de les meravelles i la Fi del Món, i m'ha agradat la seva obra i continuaré descobrint les seves obres.
Avui ja he vist la seva imatge, sembla ser que és un autor no gaire amic de les cameres, i està a Barcelona perquè demà rebrà un premi de 80.000 euros, una quantia important que el govern de Catalunya (estem en periode de retallades) destinarà a un escriptor Japonès.
Per aquest import podrien viure durant un any unes cinc families, insto a que ho valori el conseller Mas-Collell.

UNA CARTA ALS SANTAEUGENENCS I SANTAEUGENENQUES

2011-05-31T02:20:00.000+02:00

Vull agrair a totes les persones que ens han donat el seu vot a les passades eleccions municipals i en altres comicis. Passat uns dies he pres algunes decisions a nivell personal i que espero que comprengueu.

Estic molt contenta d’haver estat treballant durant setze anys pel municipi, quatre a l’oposició i dotze com alcaldessa.

Els resultats fan que els nostres vots no son suficients per poder governar con fins ara, nosaltres tenim il•lusió i projecte de municipi tal i com us varem presentar en el programa electoral, de fet aquest serà o hauria de ser el full de ruta de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga.

Ara continuarem treballant per tots vosaltres però des d’altres espais, uns a l’oposició i d’altres ho farem des de fora de l’Ajuntament.

Si! Efectivament, jo he pres la decisió de no formar part d’aquest nou consistori i desitjo la vostra comprensió, la primera raó i la més important es que ara és el moment de la renovació i que dels quatre regidors que en formaran part, tres d’ells han estat actualment regidors, per tant tenen l’experiència i son capaços de liderar nous moments, i la segona dedicar més temps a la meva vida professional.

Durant aquesta etapa de la meva vida he viscut moltes vivències i que de ben segur mai les hauria experimentat si no hagués estat alcaldessa. Us puc assegurar que he treballat amb un únic fi, el millor pel poble!, amb mes o menys encerts, amb honestitat, amb transparència i sense enganys ni rancunies.

El pas pel ajuntament va començar amb una situació de dificultat econòmica i que en el transcurs dels anys l’hem superat fins tenir una bon estat financer, també és la de haver transformat i construït els equipaments necessaris per les necessitats del poble, tenir la cura i atenció a les persones d’una forma gairebé personalitzada, hem municipalitzat la llar d’infants i hem consolidat les bases per atendre a la gent gran, hem cregut important centrar-nos en l’esport com a eina de comunicació i transmissió del valors pels infants i joves, sabem de la importància de les entitats que cadascuna ha actuat amb llibertat i ha obtingut el que es podia des de l’ajuntament, en l’educació hem estat al costat dels docents, dels pares i mares perquè el futur està a les seves mans. Hem procurat que els impostos que paguen les empreses i els ciutadans fossin d’una forma proporcional, procurant que tots en fóssim directament afavorits pagant menys impostos i vigilant de no construir infraestructures que s’han de mantenir i serveis que també són costosos, hem procurat tenir els treballadors justos i necessaris perquè les necessitats del poble estesin cobertes.

El futur del poble ha de passar per no tenir un creixement urbanístic i per mantenir els serveis que tenim actualment. Volem un poble per viure tranquilament i aquest és el compromís que assolim jo personalment i els meus companys i companyes.

Tot plegat no ha estat gens fàcil hem estat condicionats per les normes, les lleis i la complexitat de totes elles, amb governs de tots el colors polítics sense que afecti al creixement i progrés del poble.

Ara que deixo enrere una etapa de la meva vida, queden sensacions, i les meves son d’enyorança i satisfacció, sentiments que vull expressar amb tota la transparència i sense vergonya.

Estic convençuda que enteneu i ho respecteu. Moltes gràcies a tots i sobretot a aquells que en feu sentir estimada.

Jo també vull canviar petites coses d’aquest mon i ho he intentat des del meu poble.

Filo Tió

Primer escrit del desprès!

2011-05-25T00:33:00.006+02:00

Fa dies que no escric en aquest bloc i el motiu es que he estat molt ocupada treballant per les eleccions muncipals 2011 pel meu poble.
Els resultats no han acompanyat les meves espectatives, saviem que els altres grups municipals intentarien que nosaltres no sumesin.
Uns fent moviments politics, els que eren independents es pasen a ciu i els qui havien actualment els conviden a marxar, els qui havien estat abans de ciu els recuperen, un estat militants i representants de ciu que va pel seu cantó, i finalment apareixen per sorpresa de tots, un grup que no respon a la realitat del municipi.
Tots ells han fet front comú, legitim es clar! i han guanyat!.
Nosaltres hem obtingut gairebé els mateixos vots que els últims resultats.
La participació ha estat de 3 punts inferior a l'any 2007.
I només vull que tingueu en compte, que els vots que han quedat a l'oposició i els que no han aconseguit representació són superiors al grup guanyador.

El nostre condonyer

2011-04-16T23:43:00.000+02:00

A veure si aquest any tenim forces condonys,

8 de març

2011-03-08T00:45:00.001+01:00

El 8 de març, és un dia per pensar en femení, és un bon eslògan per incorporar en el nostre vocabulari personal, això significa que volem dones en espais on es prenen decisions tant a l'empresa com a la política.

Estic convençuda que en el dia a dia aconseguim moltes més coses que per un dia reindiviquem atenció i fem manifestos, però ho hem de fer així que fins que la normalitat estigui present a la nostra societat hem de fer actes commemorant a les nostres avantpassades i lluitar per deixar de reindivicar un dia.

Jo ja Co-pago

2011-03-02T22:25:00.002+01:00

Ara ja fa un any i set mesos que vaig decidir esforçar-me en perdre pes, tot és arrel de que el metge em comenta la necessitat de millorar la meva salut i ell amb la seva serenitat i el convenciment de que només calia fer-ho per la salut em va fer un full de ruta.
En sortir de la consulta vaig pensar que estava boig.... ja, ja, però la meva ment no va parar de pensar-hi. Finalment la Cristina em dona L'empenta per assistir a la meva primera visita a la Dietologa.
Ben curiós,la meva cadena va començar un mes de juny de l'any 2009 i jo espero col·laborar a que aquesta cadena no pari.
Estic convençuda que aquesta és una mesura d'estalvi de la salut pública i desitjo que ara que hi ha retallades m'ajudin al control,`jo ja practico el copagament!!!

A la Rosa

2010-12-30T20:27:00.001+01:00

Rosa any rera any has lluitat
Molts hem intentat ajudar-te i confortar la crua realitat
Nosaltres no teníem la vareta del futur, i en la medicina vas buscar l’oportunitat
El destí ha trucat a la porta
I la mort t’ha vingut a buscar Rosa, un cap vespre d’hivern i abans de Nadal

Gràcies a tots els qui li heu atansat la mà
Gràcies a tots els qui heu dedicat el vostre temps i la vostra amistat perquè el dia a dia fòs millor
Perquè recordarem la teva força
Perquè volem aprendre de tu, moltes coses de la vida
I et recordarem sense por, pensant en lo millor de tu

Segur que ens trobarem més a prop del cel i més enllà de les tempestes i del sol.

dimarts 14/12/2010

Els pensaments que hi ha a les meves torratges

2010-11-14T23:53:00.001+01:00

Lectura d'aquest estiu

2010-08-26T00:29:00.000+02:00

Durant les vacances acostumo a llegir un parell o tres de llibres, aquest estiu han estat:

EL NOI DE PIJAMA DE RATLLES de John Boyne
Es una història que té un final que m’ha fet plorar, es un relat molt humà de com viu la guerra un nen, la família s’ha de traslladar fora de la ciutat per motiu de la feina del seu pare, militar de responsabilitat el 1942, ell viu molt avorrit, el lloc és molt lleig, i no pot jugar amb nens, la seva única il•lusió es saber que passa a l’altre banda de la tanca.
El meu sentiment després d’haver llegit la novel•la, espero que mai hagués passat tot el que es relata i viuen els personatges de la història.
Només apuntar que la novel•la té una força narrativa molt captadora i amb una bona trama.

LA CASA VENECIANA de Mary Nickson
He pogut imaginar el paissatge Grec, concretament l’illa de Corfú, que jo no he visitat, però si que he comparat amb altres illes del país. És una novel•la fantàstica i del meu agrat on els sentiments i les relacions humanes són l’eix amb un final que m’ha agradat molt... això és una lectura d’estiu.

ELS CONVIDATS de Emili Teixidor
He començat la lectura i ja veurem.... de moment em limito a llegir, espero viure més intensament el relat.

Paissatges

2010-06-04T19:01:00.000+02:00

8 de març

2010-03-03T21:03:00.001+01:00

El 8 de març dia internacional de les dones, és un dia que personalment m'agradaria que no s'hagués declarat. Això significaria que existeix normalitat en el drets entre homes i dones, si que es cert que s'ha avançat molt, però encara queden múltiples situacions discriminatòries.

Tenim escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política, social i econòmica. M'agradaria que moltes més m'acompanyessin en la meva trajectòria política i social.

Estic convençuda que en aquests moments que molta gent sent un poca afició a la política, però contràriament té moltes idees per millorar la nostra societat, ara seria el moment que preguessin part i es deixessin seduir pel treball a la comunitat i al país.

La meva experiència em fa adonar que moltes persones tenen interès en la política i opinió dels polítics. La critica política sempre be acompanyada per una opinió només observant els errors que al seu entendre tothom fa i que jo entenc que un marge d'error existeix. El que si tenim clar tots es que ja es difícil conviure en una unitat familiar, imaginar que prendre decisions per a tots la conclusió és que ben segur que no serà del gust de tots. Així que la societat necessita gent amb opinió i que jo els convido a participar a formar part d'aquest mon.

Fa uns dies en una reunió algunes persones de les que hi érem presents i jo la única persona que dedica una part de la seva vida i del meu temps de lleure a treballar pel meu municipi i pel meu país, tenien al seu entendre moltes solucions a la política educativa. El tema en qüestió es referia a la nova llei d'educació, al pacte nacional i de les mesures que faran revolucionar a la comunitat educativa, i als pares, pel contrari no es va nomenar ni a l'administració ni dels nens només les desavantatges que podrien produir-se. La meva invitació a formar part a la comunitat política, així podrien treballar-hi des de dins, el silenci en va ser la resposta!.

Sóc conscient que no tothom pot dedicar-se a la política, local o nacional, però si que podríem entre tots prendre un nou període i canvis en la política treballant tots.

Vull ser optimista!.

MENJAR I SALUT

2010-02-25T22:53:00.007+01:00

Ara ja he perdut vint-i-vuit kilos, és un procés lent però que he tingut sort de trobar una professional i una família que m’ha ajudat i acompanyat.

Sempre hi ha una paraula que ens fa justificar no poder perdre kilos i que les mil i una dietes que hem fet no han estat mai les adequades.

De la meva experiència fins al dia d’avui puc evidenciar que no s'ha d'amagar el cap sota l’ala, i que les expresions: només una mica..., només ho he provat..., demà ja hi tornaré, no ajuden a avançar a millorar la teva salut.

Els milers de consells que tothom té per a tu fa que no avancis, sinó que l’actitud és a l'inrevés. Actualment estic vivint un moment diferent i sense una part de la motxilla que tenia damunt meu, M'agrada i crec que petites mesures que he aplicat han estat acertades per xemple:

Quan estic cuinant, tinc a mà pastanagues o cogombres per poder rossegar per evitar picar.

Tenir preparada fruita a la nevera per poder menjar-ne quan tens sensació o l'impuls de menjar fora de temps.

No deixar les safates de menjar a la vista, sinó servir les racions, així evito voler repetir

Escriure les coses que no fas correcte. t'ajuda a veure que no tot el que fas és correcte, ser sincer amb tu mateix t'ajuda a millorar.

Cuinar amb tant poc oli com puc, encara que l’elaboració sigui més lenta.

Cada matí organitzar els àpats del dia, sinó quan s’improvisa és molt probable que no combinis ni mengis adequadament.

Triar i pensar en els aliments com més sans millor.

Totes aquests actituts són positives i ajuden a superar moments dificils i que es converteixin en normalitat, el cap i a la fi tenir salut ajuda a millorar la qualitat de vida d'un mateix.

EL MEU PAIS (Lluís Llach)

2010-01-01T23:23:00.008+01:00

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.

EMPASTIFAR?

2009-11-25T00:22:00.002+01:00

Empastifar!, l'altre dia vaig sentir al Ex President Pujol que utilitzava aquesta paraula en un to acusador, la dirigia cap a les altres formacions polítiques, sospito que a una concretament.
Voldria pensar que la va utilitzar per excusar-se i intentar posar a tothom en el mateix sac,i per no dir la paraula maleïda, corrupció!.
En defensa de la gran majoria de polítics es que no es pot parlar en general, no tothom fa practiques estranyes, els qui les practiquen moltes vegades venen impulsades per l'avarícia, per la permanència durant molt de temps en el mateix lloc, la confiança i sobretot perquè aquestes persones perden de vista la realitat i la legalitat. D'aquest tipus de persones en hi ha a totes les esferes socials, tant en la política com en el mon de l'empresa, la banca i sinó... perquè hi ha estafes i pèrdues milionàries?.
Hem de treballar perquè la ciutadania vagi a expressar el seu vot perquè algú altre governarà!, i si no, jo encoratjo a aquestes persones que s'acostin i ens ajudin a canviar el mon polític.

Pobres metges!!

2009-09-29T23:04:00.003+02:00

Ahir vaig anar al metge, la visita va ser curta jo ja ho tenia clar, però si la visita havia de durar 10 minuts, es va allargar fins a 10 minuts més perquè el metge tenia que transcriure un informe pels altres professionals que han de consultar l'expedient. Ja li vaig comentar que l'estàvem mirant a ell com escrivia i llegia davant l'ordinador. Per cert que no mirava la pantalla mentre escrivia.
Imagino que no ha pogut fer un curs de mecanografia com els que fèiem els de la meva generació, ell era més jove!.
Pobres metges els pacients també els avaluem de si saben teclejar bé davant l'ordinador, el contingut imagino que té el nivell!.

Aquest estiu a Galicia

2009-08-30T23:52:00.006+02:00

Aquests dies hem estat a Galicia, A Coruña, i per tota la costa des del Ferrol fins a Baiona, també hem visitat Santiago, Pontevedra i de pas per Leon i Burgos, de camí a casa.
Han estat 10 dies molt intensos amb una temperatura molt bona, i fins hi tot ens ha plogut, hem fet aproximadament 3000 Km.
Una de els coses que m'ha cridat l'atenció és sobretot la distribució dels habitants al territori i el tipus d'Urbanisme, curiós i difícil de poder comparar-lo amb Catalunya. Galicia és molt muntanyosa i els municipis estan distribuïts per les muntanyes amb diferents nuclis. Les poblacions estan molt escampades pel territori, que jo crec que ha de ser dificil gestionar-los.
Molts dels municipis podrien viure d'una part del turisme, però encara no estan preparats, i hi ha zones que si que hi viuen i treballen amb la qualitat desitjada.
Son gran productors de peix i milers de piscifactories que les poden explotar tot tipus de pescadors, des de les grans empreses fins el petits pescadors.
Hem menjat molt bé, que sempre s'agraeix!.

Per l'esquerra

2009-08-15T15:52:00.005+02:00

Sempre he tingut la curiositat de saber, perquè la gent circula pel carril de l’esquerra o el del centre per l’autopista quan està buit el carril de la dreta?.

Nosaltres a casa sempre dèiem que era un sistema de conducció propi de la capital, perquè com a les grans ciutats poden anar pel carril que els hi sembla, ho traslladen sense massa consciència a la conducció de les carreteres, i sobretot a l’autopista.

Fa dies vaig veure un programa de televisió en un reportatge el Director del Servei Català de trànsit deia que farien una campanya perquè la gent circulés pel carril de la dreta.

Molt curiós tot plegat! jo ja fa molts anys que em vaig treure el carnet de conduir i em sembla recordar que en la teòrica o bé el nostre professor de teoria ens deia que s’havia de circular sempre per la dreta i que pels avançaments per l’esquerra.

Les meves anècdotes per l’autopista son diverses i es que no m’agrada aquests “domingueros” que circulen pel carril del centre de l’autopista. Jo sóc d’aquelles conductores que fins i tots els hi toco el clàxon per veure si s’adonen que circulen pel mig i que poden acabant sent perillosos. Es clar que tot ho penso i ho imagino jo perquè mai cap s’ha immutat a la meva observació i a la meva tocada de clàxon, francament molt frustrant!.

Ara es clar que després del advertiment del Director del Servei Català de Trànsit ara em sento que la raó està al meu costat.

Volem consells per cuinar!

2009-07-30T23:51:00.006+02:00

La Maria, la meva amiga, està més malalta del que s'imagina, ella no sap menjar adequadament i la volem ajudar.

Ella pensa que una operació li resoldrà tot, el que l'anima és aquelles altres nostres amigues que ho han superat per mitjà del quiròfan.

Ens hem proposat que a través del meu bloc volem aprendre de la comunitat virtual mètodes i formules per cuinar d'una determinada manera i a veure si així podem aconseguir emocionar a la Maria que cal molta voluntat i ganes de curar-se, a veure si som a temps perquè no arribi al quiròfan.

Crec que hauríem de partir de uns quants principis i agrairem l'ajuda de tots aquells que d'una manera o altre han superat la malaltia primer pel canvi d'hàbits en el menjar i altre l'esforç mental que representa.

Sabem que no podem cuinar amb gaire oli, que hem de menjar de tot i hem de d'oblidar alguns aliments, però si que hem d'utilitzar alguns aliments lights.

Les amanides en principi ja son l'essència d'una bona dieta, però el que volem descobrir son receptes noves. També tenim clar que tota la carn que es pot menjar ha de ser a la planxa, a la brasa o bé a la graella.

Una de les nostres primeres preguntes és com podem fer un sofregit sense oli?.
Els ingredients són: la ceba, el tomàquet, el pebrot,arros, calamars i algun marisc

Moltes gràcies si ens podeu ajudar-nos a nosaltres hi a tots aquells que ho llegeixen.

Un diumenge de pluja!

2009-07-05T22:43:00.002+02:00

Avui diumenge ha estat plovent i si nosaltres fóssim de les comarques que han prohibit poder cosetxar, a qui s’ha de demanar responsabilitats?
Els que som de pagès, sabem que no podem fer les tasques del camp el dia i hora que hem programat, el temps és qui mana i qui decideix si hi ha una bona collita o no!.
Per això s’ha de pensar que si aquests agricultors no poden recollir el cereal perquè a partir d’ara plou, quines conseqüències pot tenir en la seva economia. De ben segur que fer extremar els mecanismes de control per prevenir els incendis hagués estat més encertat.

L'Iran que jo conec!

2009-06-20T23:40:00.007+02:00

L’Iran, l’antiga Pèrsia que jo conec és la de l’any 2003. La nit de Sant Esteve el país va patir un gran terratrèmol, on molts ciutadans van desaparèixer d’una ciutat on moltes famílies es van quedar sense ningú, a la ciutat de Bam. Nosaltres vam viure un Iran molt trist i patint el dol d’una gran desgràcia. Però malgrat tot això la vida continua i nosaltres fem el recorregut previst.

Anem a Yazd, visitem “les torres del silenci” on antigament hi deixaven els cadàvers perquè fossin devorats pels buitres. També visitem la mesquita del divendres i anem a dormir a Karavan saray Zein-o-Din un espai fantàstic en el desert i un restaurat karavanzer important de la ruta de la seda.

De camí a Chiraz visitem Persépolis, on puc comprovar la inscripció de la Reina del Desert, historia que acabava de llegir, aquesta ciutat va estar fundada fa més de 2500 anys, capital d’un gran imperi que anava des de la India fins el mar Egeo i d’Egipte fins al mar negre.

Molt a prop visitem les runes Nagsh-e-Rostam i Pasargad realment molt curioses, poc conservades i poc preparades pels turistes.

Finalment arrivem a Chiraz, la ciutat de les lletres on hi ha els mausoleus dels poetes més importants del país de totes les èpoques Hafel, Saadi… Aquí podem intercanviar opinions amb els i les joves del país, la nostre percepció es que desitgen viure amb modernitat, i tenen molta curiositat i ganes de parlar amb turistes europeus. Visitem el Palau de Narajestan i passegem per aquesta ciutat meravellosa.

Tenim molta curiositat per arribar a Isfahan ciutat protagonista d’una novel•la que he llegit d’una autora catalana. La Mezquita del Iman, la plaça Iman i el Bazar Qaysaryeh, francament molt recomanable tot, un entorn únic, sis pisos d’alçada del palau, una mesquita de colors, el millor color blau marqués que encara recordo a dia d’avui, i crec que passegem per una de les places més grans del mon.

I per acabar les nostres vacances coneixem Teheran la capital Persa i immensa.

Les curiositats del viatge és que som un grup reduït, Vascos, Gallecs, Andalusos, Madrilenys i Catalans i en el viatge d’anada coneixem el protagonista de la història d’una novel•la escrita per l’Anna M. Briongos, “El meu Iran” alguns queden amb ell per prendre un té quan visitem Isfahan, nosaltres no hi anem.

Per això tot el que està passant jo m’ho crec, encara que sigui després de sis anys.

2009-05-29T08:22:00.003+02:00

Aquests dies hi ha com una alegria i optimisme diferent, de ben segur que aquest estat és un parèntesis a la realitat del difícil dia a dia.

El moviment econòmic que ha generat anar a Roma de ben segur que alguns mitjans de transport els hi ha suposat una petita injecció per poder obtenir uns resultats econòmics millors.

Hem vist com molta gent ha fet un esforç per viure en directe el triplet que ha fet el barça, el millor equip del mon, i els altres hem restat a casa i veure a través dels mitjans de comunicació aquesta eufòria. El que jo personalment no entenc, és tot el desplegament informatiu dels mitjans públics a Roma, la paradoxa és de que no podien entrar al camp i el que intentaven és transmetre l’ambient de fora i jo crec que no ho van aconseguir.

El barça

2009-05-14T00:41:00.004+02:00

Crec que el barça serà un mitjà per fer teràpia col·lectiva d'il·lusió. Ja ens haviem oblidat de que vol dir guanyar,o estar contents?.

Inici

2009-05-10T18:47:00.000+02:00

Dissabte vaig assistir al taller de blocs i arrel del que vaig escoltar m'he atrevit a començar a escriure en el meu propi bloc. Així que veuré el que sóc capaç de fer.