8 de març

El 8 de març dia internacional de les dones, és un dia que personalment m'agradaria que no s'hagués declarat. Això significaria que existeix normalitat en el drets entre homes i dones, si que es cert que s'ha avançat molt, però encara queden múltiples situacions discriminatòries.

Tenim escassa presència de dones en llocs de responsabilitat política, social i econòmica. M'agradaria que moltes més m'acompanyessin en la meva trajectòria política i social.

Estic convençuda que en aquests moments que molta gent sent un poca afició a la política, però contràriament té moltes idees per millorar la nostra societat, ara seria el moment que preguessin part i es deixessin seduir pel treball a la comunitat i al país.

La meva experiència em fa adonar que moltes persones tenen interès en la política i opinió dels polítics. La critica política sempre be acompanyada per una opinió només observant els errors que al seu entendre tothom fa i que jo entenc que un marge d'error existeix. El que si tenim clar tots es que ja es difícil conviure en una unitat familiar, imaginar que prendre decisions per a tots la conclusió és que ben segur que no serà del gust de tots. Així que la societat necessita gent amb opinió i que jo els convido a participar a formar part d'aquest mon.

Fa uns dies en una reunió algunes persones de les que hi érem presents i jo la única persona que dedica una part de la seva vida i del meu temps de lleure a treballar pel meu municipi i pel meu país, tenien al seu entendre moltes solucions a la política educativa. El tema en qüestió es referia a la nova llei d'educació, al pacte nacional i de les mesures que faran revolucionar a la comunitat educativa, i als pares, pel contrari no es va nomenar ni a l'administració ni dels nens només les desavantatges que podrien produir-se. La meva invitació a formar part a la comunitat política, així podrien treballar-hi des de dins, el silenci en va ser la resposta!.

Sóc conscient que no tothom pot dedicar-se a la política, local o nacional, però si que podríem entre tots prendre un nou període i canvis en la política treballant tots.

Vull ser optimista!.

MENJAR I SALUT

Ara ja he perdut vint-i-vuit kilos, és un procés lent però que he tingut sort de trobar una professional i una família que m’ha ajudat i acompanyat.

Sempre hi ha una paraula que ens fa justificar no poder perdre kilos i que les mil i una dietes que hem fet no han estat mai les adequades.

De la meva experiència fins al dia d’avui puc evidenciar que no s'ha d'amagar el cap sota l’ala, i que les expresions: només una mica..., només ho he provat..., demà ja hi tornaré, no ajuden a avançar a millorar la teva salut.

Els milers de consells que tothom té per a tu fa que no avancis, sinó que l’actitud és a l'inrevés. Actualment estic vivint un moment diferent i sense una part de la motxilla que tenia damunt meu, M'agrada i crec que petites mesures que he aplicat han estat acertades per xemple:

Quan estic cuinant, tinc a mà pastanagues o cogombres per poder rossegar per evitar picar.

Tenir preparada fruita a la nevera per poder menjar-ne quan tens sensació o l'impuls de menjar fora de temps.

No deixar les safates de menjar a la vista, sinó servir les racions, així evito voler repetir

Escriure les coses que no fas correcte. t'ajuda a veure que no tot el que fas és correcte, ser sincer amb tu mateix t'ajuda a millorar.

Cuinar amb tant poc oli com puc, encara que l’elaboració sigui més lenta.

Cada matí organitzar els àpats del dia, sinó quan s’improvisa és molt probable que no combinis ni mengis adequadament.

Triar i pensar en els aliments com més sans millor.

Totes aquests actituts són positives i ajuden a superar moments dificils i que es converteixin en normalitat, el cap i a la fi tenir salut ajuda a millorar la qualitat de vida d'un mateix.

EL MEU PAIS (Lluís Llach)

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.

EMPASTIFAR?

Empastifar!, l'altre dia vaig sentir al Ex President Pujol que utilitzava aquesta paraula en un to acusador, la dirigia cap a les altres formacions polítiques, sospito que a una concretament.
Voldria pensar que la va utilitzar per excusar-se i intentar posar a tothom en el mateix sac,i per no dir la paraula maleïda, corrupció!.
En defensa de la gran majoria de polítics es que no es pot parlar en general, no tothom fa practiques estranyes, els qui les practiquen moltes vegades venen impulsades per l'avarícia, per la permanència durant molt de temps en el mateix lloc, la confiança i sobretot perquè aquestes persones perden de vista la realitat i la legalitat. D'aquest tipus de persones en hi ha a totes les esferes socials, tant en la política com en el mon de l'empresa, la banca i sinó... perquè hi ha estafes i pèrdues milionàries?.
Hem de treballar perquè la ciutadania vagi a expressar el seu vot perquè algú altre governarà!, i si no, jo encoratjo a aquestes persones que s'acostin i ens ajudin a canviar el mon polític.

Pobres metges!!

Ahir vaig anar al metge, la visita va ser curta jo ja ho tenia clar, però si la visita havia de durar 10 minuts, es va allargar fins a 10 minuts més perquè el metge tenia que transcriure un informe pels altres professionals que han de consultar l'expedient. Ja li vaig comentar que l'estàvem mirant a ell com escrivia i llegia davant l'ordinador. Per cert que no mirava la pantalla mentre escrivia.
Imagino que no ha pogut fer un curs de mecanografia com els que fèiem els de la meva generació, ell era més jove!.
Pobres metges els pacients també els avaluem de si saben teclejar bé davant l'ordinador, el contingut imagino que té el nivell!.

Aquest estiu a Galicia

Aquests dies hem estat a Galicia, A Coruña, i per tota la costa des del Ferrol fins a Baiona, també hem visitat Santiago, Pontevedra i de pas per Leon i Burgos, de camí a casa.
Han estat 10 dies molt intensos amb una temperatura molt bona, i fins hi tot ens ha plogut, hem fet aproximadament 3000 Km.
Una de els coses que m'ha cridat l'atenció és sobretot la distribució dels habitants al territori i el tipus d'Urbanisme, curiós i difícil de poder comparar-lo amb Catalunya. Galicia és molt muntanyosa i els municipis estan distribuïts per les muntanyes amb diferents nuclis. Les poblacions estan molt escampades pel territori, que jo crec que ha de ser dificil gestionar-los.
Molts dels municipis podrien viure d'una part del turisme, però encara no estan preparats, i hi ha zones que si que hi viuen i treballen amb la qualitat desitjada.
Son gran productors de peix i milers de piscifactories que les poden explotar tot tipus de pescadors, des de les grans empreses fins el petits pescadors.
Hem menjat molt bé, que sempre s'agraeix!.

Per l'esquerra

Sempre he tingut la curiositat de saber, perquè la gent circula pel carril de l’esquerra o el del centre per l’autopista quan està buit el carril de la dreta?.

Nosaltres a casa sempre dèiem que era un sistema de conducció propi de la capital, perquè com a les grans ciutats poden anar pel carril que els hi sembla, ho traslladen sense massa consciència a la conducció de les carreteres, i sobretot a l’autopista.

Fa dies vaig veure un programa de televisió en un reportatge el Director del Servei Català de trànsit deia que farien una campanya perquè la gent circulés pel carril de la dreta.

Molt curiós tot plegat! jo ja fa molts anys que em vaig treure el carnet de conduir i em sembla recordar que en la teòrica o bé el nostre professor de teoria ens deia que s’havia de circular sempre per la dreta i que pels avançaments per l’esquerra.

Les meves anècdotes per l’autopista son diverses i es que no m’agrada aquests “domingueros” que circulen pel carril del centre de l’autopista. Jo sóc d’aquelles conductores que fins i tots els hi toco el clàxon per veure si s’adonen que circulen pel mig i que poden acabant sent perillosos. Es clar que tot ho penso i ho imagino jo perquè mai cap s’ha immutat a la meva observació i a la meva tocada de clàxon, francament molt frustrant!.

Ara es clar que després del advertiment del Director del Servei Català de Trànsit ara em sento que la raó està al meu costat.