EL MEU PAIS (Lluís Llach)

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a adormir mai no està prou segur d'haver-lo vist.

EMPASTIFAR?

Empastifar!, l'altre dia vaig sentir al Ex President Pujol que utilitzava aquesta paraula en un to acusador, la dirigia cap a les altres formacions polítiques, sospito que a una concretament.
Voldria pensar que la va utilitzar per excusar-se i intentar posar a tothom en el mateix sac,i per no dir la paraula maleïda, corrupció!.
En defensa de la gran majoria de polítics es que no es pot parlar en general, no tothom fa practiques estranyes, els qui les practiquen moltes vegades venen impulsades per l'avarícia, per la permanència durant molt de temps en el mateix lloc, la confiança i sobretot perquè aquestes persones perden de vista la realitat i la legalitat. D'aquest tipus de persones en hi ha a totes les esferes socials, tant en la política com en el mon de l'empresa, la banca i sinó... perquè hi ha estafes i pèrdues milionàries?.
Hem de treballar perquè la ciutadania vagi a expressar el seu vot perquè algú altre governarà!, i si no, jo encoratjo a aquestes persones que s'acostin i ens ajudin a canviar el mon polític.

Pobres metges!!

Ahir vaig anar al metge, la visita va ser curta jo ja ho tenia clar, però si la visita havia de durar 10 minuts, es va allargar fins a 10 minuts més perquè el metge tenia que transcriure un informe pels altres professionals que han de consultar l'expedient. Ja li vaig comentar que l'estàvem mirant a ell com escrivia i llegia davant l'ordinador. Per cert que no mirava la pantalla mentre escrivia.
Imagino que no ha pogut fer un curs de mecanografia com els que fèiem els de la meva generació, ell era més jove!.
Pobres metges els pacients també els avaluem de si saben teclejar bé davant l'ordinador, el contingut imagino que té el nivell!.

Aquest estiu a Galicia

Aquests dies hem estat a Galicia, A Coruña, i per tota la costa des del Ferrol fins a Baiona, també hem visitat Santiago, Pontevedra i de pas per Leon i Burgos, de camí a casa.
Han estat 10 dies molt intensos amb una temperatura molt bona, i fins hi tot ens ha plogut, hem fet aproximadament 3000 Km.
Una de els coses que m'ha cridat l'atenció és sobretot la distribució dels habitants al territori i el tipus d'Urbanisme, curiós i difícil de poder comparar-lo amb Catalunya. Galicia és molt muntanyosa i els municipis estan distribuïts per les muntanyes amb diferents nuclis. Les poblacions estan molt escampades pel territori, que jo crec que ha de ser dificil gestionar-los.
Molts dels municipis podrien viure d'una part del turisme, però encara no estan preparats, i hi ha zones que si que hi viuen i treballen amb la qualitat desitjada.
Son gran productors de peix i milers de piscifactories que les poden explotar tot tipus de pescadors, des de les grans empreses fins el petits pescadors.
Hem menjat molt bé, que sempre s'agraeix!.

Per l'esquerra

Sempre he tingut la curiositat de saber, perquè la gent circula pel carril de l’esquerra o el del centre per l’autopista quan està buit el carril de la dreta?.

Nosaltres a casa sempre dèiem que era un sistema de conducció propi de la capital, perquè com a les grans ciutats poden anar pel carril que els hi sembla, ho traslladen sense massa consciència a la conducció de les carreteres, i sobretot a l’autopista.

Fa dies vaig veure un programa de televisió en un reportatge el Director del Servei Català de trànsit deia que farien una campanya perquè la gent circulés pel carril de la dreta.

Molt curiós tot plegat! jo ja fa molts anys que em vaig treure el carnet de conduir i em sembla recordar que en la teòrica o bé el nostre professor de teoria ens deia que s’havia de circular sempre per la dreta i que pels avançaments per l’esquerra.

Les meves anècdotes per l’autopista son diverses i es que no m’agrada aquests “domingueros” que circulen pel carril del centre de l’autopista. Jo sóc d’aquelles conductores que fins i tots els hi toco el clàxon per veure si s’adonen que circulen pel mig i que poden acabant sent perillosos. Es clar que tot ho penso i ho imagino jo perquè mai cap s’ha immutat a la meva observació i a la meva tocada de clàxon, francament molt frustrant!.

Ara es clar que després del advertiment del Director del Servei Català de Trànsit ara em sento que la raó està al meu costat.

Volem consells per cuinar!

La Maria, la meva amiga, està més malalta del que s'imagina, ella no sap menjar adequadament i la volem ajudar.

Ella pensa que una operació li resoldrà tot, el que l'anima és aquelles altres nostres amigues que ho han superat per mitjà del quiròfan.

Ens hem proposat que a través del meu bloc volem aprendre de la comunitat virtual mètodes i formules per cuinar d'una determinada manera i a veure si així podem aconseguir emocionar a la Maria que cal molta voluntat i ganes de curar-se, a veure si som a temps perquè no arribi al quiròfan.

Crec que hauríem de partir de uns quants principis i agrairem l'ajuda de tots aquells que d'una manera o altre han superat la malaltia primer pel canvi d'hàbits en el menjar i altre l'esforç mental que representa.

Sabem que no podem cuinar amb gaire oli, que hem de menjar de tot i hem de d'oblidar alguns aliments, però si que hem d'utilitzar alguns aliments lights.

Les amanides en principi ja son l'essència d'una bona dieta, però el que volem descobrir son receptes noves. També tenim clar que tota la carn que es pot menjar ha de ser a la planxa, a la brasa o bé a la graella.

Una de les nostres primeres preguntes és com podem fer un sofregit sense oli?.
Els ingredients són: la ceba, el tomàquet, el pebrot,arros, calamars i algun marisc

Moltes gràcies si ens podeu ajudar-nos a nosaltres hi a tots aquells que ho llegeixen.

Un diumenge de pluja!

Avui diumenge ha estat plovent i si nosaltres fóssim de les comarques que han prohibit poder cosetxar, a qui s’ha de demanar responsabilitats?
Els que som de pagès, sabem que no podem fer les tasques del camp el dia i hora que hem programat, el temps és qui mana i qui decideix si hi ha una bona collita o no!.
Per això s’ha de pensar que si aquests agricultors no poden recollir el cereal perquè a partir d’ara plou, quines conseqüències pot tenir en la seva economia. De ben segur que fer extremar els mecanismes de control per prevenir els incendis hagués estat més encertat.