EMPASTIFAR?

Empastifar!, l'altre dia vaig sentir al Ex President Pujol que utilitzava aquesta paraula en un to acusador, la dirigia cap a les altres formacions polítiques, sospito que a una concretament.
Voldria pensar que la va utilitzar per excusar-se i intentar posar a tothom en el mateix sac,i per no dir la paraula maleïda, corrupció!.
En defensa de la gran majoria de polítics es que no es pot parlar en general, no tothom fa practiques estranyes, els qui les practiquen moltes vegades venen impulsades per l'avarícia, per la permanència durant molt de temps en el mateix lloc, la confiança i sobretot perquè aquestes persones perden de vista la realitat i la legalitat. D'aquest tipus de persones en hi ha a totes les esferes socials, tant en la política com en el mon de l'empresa, la banca i sinó... perquè hi ha estafes i pèrdues milionàries?.
Hem de treballar perquè la ciutadania vagi a expressar el seu vot perquè algú altre governarà!, i si no, jo encoratjo a aquestes persones que s'acostin i ens ajudin a canviar el mon polític.

Pobres metges!!

Ahir vaig anar al metge, la visita va ser curta jo ja ho tenia clar, però si la visita havia de durar 10 minuts, es va allargar fins a 10 minuts més perquè el metge tenia que transcriure un informe pels altres professionals que han de consultar l'expedient. Ja li vaig comentar que l'estàvem mirant a ell com escrivia i llegia davant l'ordinador. Per cert que no mirava la pantalla mentre escrivia.
Imagino que no ha pogut fer un curs de mecanografia com els que fèiem els de la meva generació, ell era més jove!.
Pobres metges els pacients també els avaluem de si saben teclejar bé davant l'ordinador, el contingut imagino que té el nivell!.

Aquest estiu a Galicia

Aquests dies hem estat a Galicia, A Coruña, i per tota la costa des del Ferrol fins a Baiona, també hem visitat Santiago, Pontevedra i de pas per Leon i Burgos, de camí a casa.
Han estat 10 dies molt intensos amb una temperatura molt bona, i fins hi tot ens ha plogut, hem fet aproximadament 3000 Km.
Una de els coses que m'ha cridat l'atenció és sobretot la distribució dels habitants al territori i el tipus d'Urbanisme, curiós i difícil de poder comparar-lo amb Catalunya. Galicia és molt muntanyosa i els municipis estan distribuïts per les muntanyes amb diferents nuclis. Les poblacions estan molt escampades pel territori, que jo crec que ha de ser dificil gestionar-los.
Molts dels municipis podrien viure d'una part del turisme, però encara no estan preparats, i hi ha zones que si que hi viuen i treballen amb la qualitat desitjada.
Son gran productors de peix i milers de piscifactories que les poden explotar tot tipus de pescadors, des de les grans empreses fins el petits pescadors.
Hem menjat molt bé, que sempre s'agraeix!.

Per l'esquerra

Sempre he tingut la curiositat de saber, perquè la gent circula pel carril de l’esquerra o el del centre per l’autopista quan està buit el carril de la dreta?.

Nosaltres a casa sempre dèiem que era un sistema de conducció propi de la capital, perquè com a les grans ciutats poden anar pel carril que els hi sembla, ho traslladen sense massa consciència a la conducció de les carreteres, i sobretot a l’autopista.

Fa dies vaig veure un programa de televisió en un reportatge el Director del Servei Català de trànsit deia que farien una campanya perquè la gent circulés pel carril de la dreta.

Molt curiós tot plegat! jo ja fa molts anys que em vaig treure el carnet de conduir i em sembla recordar que en la teòrica o bé el nostre professor de teoria ens deia que s’havia de circular sempre per la dreta i que pels avançaments per l’esquerra.

Les meves anècdotes per l’autopista son diverses i es que no m’agrada aquests “domingueros” que circulen pel carril del centre de l’autopista. Jo sóc d’aquelles conductores que fins i tots els hi toco el clàxon per veure si s’adonen que circulen pel mig i que poden acabant sent perillosos. Es clar que tot ho penso i ho imagino jo perquè mai cap s’ha immutat a la meva observació i a la meva tocada de clàxon, francament molt frustrant!.

Ara es clar que després del advertiment del Director del Servei Català de Trànsit ara em sento que la raó està al meu costat.

Volem consells per cuinar!

La Maria, la meva amiga, està més malalta del que s'imagina, ella no sap menjar adequadament i la volem ajudar.

Ella pensa que una operació li resoldrà tot, el que l'anima és aquelles altres nostres amigues que ho han superat per mitjà del quiròfan.

Ens hem proposat que a través del meu bloc volem aprendre de la comunitat virtual mètodes i formules per cuinar d'una determinada manera i a veure si així podem aconseguir emocionar a la Maria que cal molta voluntat i ganes de curar-se, a veure si som a temps perquè no arribi al quiròfan.

Crec que hauríem de partir de uns quants principis i agrairem l'ajuda de tots aquells que d'una manera o altre han superat la malaltia primer pel canvi d'hàbits en el menjar i altre l'esforç mental que representa.

Sabem que no podem cuinar amb gaire oli, que hem de menjar de tot i hem de d'oblidar alguns aliments, però si que hem d'utilitzar alguns aliments lights.

Les amanides en principi ja son l'essència d'una bona dieta, però el que volem descobrir son receptes noves. També tenim clar que tota la carn que es pot menjar ha de ser a la planxa, a la brasa o bé a la graella.

Una de les nostres primeres preguntes és com podem fer un sofregit sense oli?.
Els ingredients són: la ceba, el tomàquet, el pebrot,arros, calamars i algun marisc

Moltes gràcies si ens podeu ajudar-nos a nosaltres hi a tots aquells que ho llegeixen.

Un diumenge de pluja!

Avui diumenge ha estat plovent i si nosaltres fóssim de les comarques que han prohibit poder cosetxar, a qui s’ha de demanar responsabilitats?
Els que som de pagès, sabem que no podem fer les tasques del camp el dia i hora que hem programat, el temps és qui mana i qui decideix si hi ha una bona collita o no!.
Per això s’ha de pensar que si aquests agricultors no poden recollir el cereal perquè a partir d’ara plou, quines conseqüències pot tenir en la seva economia. De ben segur que fer extremar els mecanismes de control per prevenir els incendis hagués estat més encertat.

L'Iran que jo conec!

L’Iran, l’antiga Pèrsia que jo conec és la de l’any 2003. La nit de Sant Esteve el país va patir un gran terratrèmol, on molts ciutadans van desaparèixer d’una ciutat on moltes famílies es van quedar sense ningú, a la ciutat de Bam. Nosaltres vam viure un Iran molt trist i patint el dol d’una gran desgràcia. Però malgrat tot això la vida continua i nosaltres fem el recorregut previst.

Anem a Yazd, visitem “les torres del silenci” on antigament hi deixaven els cadàvers perquè fossin devorats pels buitres. També visitem la mesquita del divendres i anem a dormir a Karavan saray Zein-o-Din un espai fantàstic en el desert i un restaurat karavanzer important de la ruta de la seda.

De camí a Chiraz visitem Persépolis, on puc comprovar la inscripció de la Reina del Desert, historia que acabava de llegir, aquesta ciutat va estar fundada fa més de 2500 anys, capital d’un gran imperi que anava des de la India fins el mar Egeo i d’Egipte fins al mar negre.

Molt a prop visitem les runes Nagsh-e-Rostam i Pasargad realment molt curioses, poc conservades i poc preparades pels turistes.

Finalment arrivem a Chiraz, la ciutat de les lletres on hi ha els mausoleus dels poetes més importants del país de totes les èpoques Hafel, Saadi… Aquí podem intercanviar opinions amb els i les joves del país, la nostre percepció es que desitgen viure amb modernitat, i tenen molta curiositat i ganes de parlar amb turistes europeus. Visitem el Palau de Narajestan i passegem per aquesta ciutat meravellosa.

Tenim molta curiositat per arribar a Isfahan ciutat protagonista d’una novel•la que he llegit d’una autora catalana. La Mezquita del Iman, la plaça Iman i el Bazar Qaysaryeh, francament molt recomanable tot, un entorn únic, sis pisos d’alçada del palau, una mesquita de colors, el millor color blau marqués que encara recordo a dia d’avui, i crec que passegem per una de les places més grans del mon.

I per acabar les nostres vacances coneixem Teheran la capital Persa i immensa.

Les curiositats del viatge és que som un grup reduït, Vascos, Gallecs, Andalusos, Madrilenys i Catalans i en el viatge d’anada coneixem el protagonista de la història d’una novel•la escrita per l’Anna M. Briongos, “El meu Iran” alguns queden amb ell per prendre un té quan visitem Isfahan, nosaltres no hi anem.

Per això tot el que està passant jo m’ho crec, encara que sigui després de sis anys.

Aquests dies hi ha com una alegria i optimisme diferent, de ben segur que aquest estat és un parèntesis a la realitat del difícil dia a dia.

El moviment econòmic que ha generat anar a Roma de ben segur que alguns mitjans de transport els hi ha suposat una petita injecció per poder obtenir uns resultats econòmics millors.

Hem vist com molta gent ha fet un esforç per viure en directe el triplet que ha fet el barça, el millor equip del mon, i els altres hem restat a casa i veure a través dels mitjans de comunicació aquesta eufòria. El que jo personalment no entenc, és tot el desplegament informatiu dels mitjans públics a Roma, la paradoxa és de que no podien entrar al camp i el que intentaven és transmetre l’ambient de fora i jo crec que no ho van aconseguir.

El barça

Crec que el barça serà un mitjà per fer teràpia col·lectiva d'il·lusió. Ja ens haviem oblidat de que vol dir guanyar,o estar contents?.

Inici

Dissabte vaig assistir al taller de blocs i arrel del que vaig escoltar m'he atrevit a començar a escriure en el meu propi bloc. Així que veuré el que sóc capaç de fer.